Carpe Diem

Amb una guitarra, una bicicleta, una botella buida amb un tall al costat amb la que intenta pescar un peix per sopar i un aparença particular em trobo al Craig passant les últimes hores del dia o potser les primeres, qui ho sap?
Un músic autêntic de veritat a qui no li agrada que li facin fotos, les noves tecnologies i sobre tot no vol que s'enregistri res. Diu que la musica es toca en directe i el que ens queda és el record i les sensacions úniques que tenim al escoltar-la amb la gent, el moment i lloc en el que passa.
El mateix m'explica de les fotos. Seran les nostres vivencies qui decidiran si aquell instant queda com a record en la nostra memôria.
Una manera molt autèntica de viure i agafar el que li dóna el dia moment a moment. Realment un paio feliç. Tan sols es queixa d'una cosa, que la botella que té és petita i ha de pescar dos peixos perque amb un no li arriba per fer un sopar com cal. Busca una de més gran per pescar una vegada i un de gros.
Al quedar-me sol després de passar una estona amb ell, inevitablement les seves paraules em convidfen a la reflexió...  Estic vivint la vida tal i com voldria? Sens dubte... Carpe diem.